dijous, 27 d’agost de 2009

LA MORT DE L´HAMADRÍADE


Durada: 6.26 min.
HDV Color B/N PAL

Segons el prestigiós Diccionari de Mitologia Grega i Romana Pierre Grimal, les hamadríades són una categoria de nimfes dels boscos. Neixen amb l’arbre que protegeixen I comparteixen el seu destí.Aquestes belles criatures, comunió entre el real I el meravellós, simbolitzen la força més exquisida de la natura, aquella que sense mostrar els músculs i nodrint-se només de cel, fa sorgir una nova presència: la de la fe en la vida.
Font d’inspiració dels grans poetes clàssics, - Homer els hi dedica un fragment al càntic VIII l´Il.líada, Calímac l´Himne a Delos, Virgili narra el seu origen incestuós a l´Eneida, etc.- de moviments artístics d’atractiva personalitat com el Simbolisme o l´Escola Prerafaelita, o ja entrant al segle XX, d’aquells artistes que han optat per la creació de nous llenguatges i han seguit un camí de creació molt personal en el qual el sentiment ha dominat la forma, – així Apel·les Fenosa realitza escultures de dimensions reduïdes de les nimfes sobre les que grans escriptors i poetes coetanis escriuen prefacis dels seus catàlegs, com Paul Éluard, Jean Cocteau, Jules Supervielle , Alexandre Cirici, Roger Caillois, Salvador Espriu o Josep Carner - la presència pura I incontaminada de les hamadríades s’estén als nostres dies en format audiovisual en aquest magnífic vídeo que l’artista Pau Pasqual presenta del 26 de setmebre al 12 d´octubre a la Gallery Simon Foundation de Yokohama (Japó).
A la manera de John Éverett Millais o Edward Burne-Jones, tant pel fons bucòlic com per l´intensitat del color gairebé pur que les envolta, les misterioses i etèries hamadríades de Pasqual viuen en retir al Bosc de Cave Hill, a Belfast, això és, una reserva màgica de natura, símbol de totes les llibertats que cerquen la Bellesa. Gràcies a aquests éssers, manifestacions de l´ imaginació còsmica, la vegetació es dota d´ energia i es perd el sentiment de fugacitat de les coses: el temps, el que és, el que va ser, el que serà, esdevenen, fonent-se, la presència mateixa de les nimfes. Així, de la primera imatge neixen altres imatges que s’uneixen I embelleixen mútuament. Res més que la sensació infinita de l’existència narcisista de les hamadríades, marcada absolutament per la tragèdia. Perquè els boscos representen grans ideals i a tot gran ideal, diu Montaigne, la dificultat I estranyesa sempre van unides. Així, rere aquest seguit d’imatges poètiques, es produeix la manifestació de l’imprevisible I l’indòmit poder de la natura, això és, una manifestació esfereïdora. El sàtir Oxylus, sense que ningú se n’adoni, talla un dels arbres que protegeixen les nimfes, provocant-li la mort.
Com és possible que uns éssers tan imperiosos puguin ésser vençuts per la realitat que els envolta? Les hamadríades, no són, al cap I a la fi, éssers extraordinaris, tant sols representen una promoció humana subalterna: són éssers de la dolçor, de la suavitat, de la lluminositat.
Pau Pasqual ens mostra en aquests sis minuts poètics que al meridià de l’imaginari, a diferència del de la vida, no existeix la injustícia, només la poesia en moviment creant la il·lusió de la veritat i del drama . Però tanmateix ens rebel·la que sigui quina sigui la debilitat que puguin tenir les nostres ales imaginàries, l´ensomniació dels mites ens obren nous mons, les imatges es poden dilatar per sí mateixes, propagant-se fins convertir-se en imatges reals del món, provocant una vasta obertura en tots nosaltres. Més enllà d’envoltar-nos de les pobres nostres pobres satisfaccions materials, l’artista ens persuadeix des de les profunditats d’aquest bosc de Belfast a acumular ensomniacions, somnis I records, com en el bell poema de Paul Éluard,
Le ciel est par-dessus le toitSi bleu, si clame.


(El cel hi és, per sobre el sostre / tant blau, tant calm).





Setembre 26 - Octubre 12


Organitza: Gallery Simon Foundation, Institute Ramon


http://www.gallerysimon.net








Etiquetes de comentaris: , , ,